Imaginació a la cuina en homenatge a les iaies i padrines

Sempre he tingut clar, per la meva condició de família nombrosa i pagesa en la meva infantesa, que no es podia tirar menjar i, sobretot, que s’havia d’aprofitar tot.

En homenatge als iaios i padrins sorgeix el meu esperit de posar imaginació a la cuina. Si tu compres pollastre, conill al pagès el compres sencer però què en fas dels fetges o dels pedrers? Doncs unes carxofes confitades i farcides de paté amb ceba, poma i caramel de ratafia, o unes trufes salades arrebossades amb sèsam i torradetes de pa.

I si sobra pa, que a més el fem naltros, doncs uns bombons de xocolata i pa, una coca de pa ratllat amb orenga per acompanyar uns filets de sardina al forn, i perquè no, un pastís de pa aromatitzat amb taronja i caramel de vi. I quan tens codonys, una amanida amb codonyat, un pollastre rostit amb codonys, una tatin de codonyat, melmelada de codonyat i inclús un gelat de codonys.

I quan t’arriba el peix filetejat, què en fas dels caps i les espines?  Doncs una vichyssoise de peix amb saltat de gambes, un púding de peix, entre d’altres possibilitats. I amb la imaginació i el producte anem treballant perquè no calgui llença res.