Sempre he pensat que el Priorat és tardor. Potser és perquè que vaig néixer al Setembre?

Recollida del fruit i de  l’esforç de tot  l’any. Ametlles, avellanes, i no cal dir el raïm. Quin moviment que hi ha als pobles i quina alegria, sorolls de tractors, olors de raïm premsat , els mosquitets que volent per tot arreu. Per altra banda el crac-crac del fruits secs per preparar les ametlles i avellanes torrades , també per fer pastissos, cremes, panellets, galetes o  per posar-los als guisats a la picada típica catalana.

Quan parlo de tardor també és el moment en què tornem a recuperar-nos de l’estiu on sempre tothom va de pressa. Festes, crits, gent pel carrer, dies molt  llargs i molta calor… Inclús a la cuina els plats són més ràpids, no tenim ganes de posar-nos a fer plats de xup-xup.  En canvi la tardor és recolliment i espiritualitat. El dia s’escurça i l’ambient està ple d’olors, de colors, de sabors. Ens desaccelerem, estem més temps a casa, podem llegir, mirar la televisió i posar-te a la cuina a preparar una sopa calenta, un  guisat o uns postres. 

També en aquesta època tenim tota classe de fruits secs  i les pomes d’hivern que abans es guardaven a les esgorfes en canyissos per tenir fruita fresca, els préssecs de Calanda o de secà, els caquis,  les mangranes, els codonys, les castanyes, els bolets, el moniato, … Temps de caça, senglar, conills, perdius, … La tardor és el rebost de l’hivern.

Posem imaginació i preparem el Menú de Tardor al Priorat i, com sempre, al restaurant el Cairat podreu trobar plats que recorden als que ens feien les padrines. L’arengada amb fesols i raïm, l’escalivada,  la clotxeta, tota classe de carn a la brasa, les Rostetes  de Santa Teresa amb emulsió de vi,…

Heu de venir a provar-ho!

Mercè  Pellejà