temps

El temps que ens toca viure

Estem en uns moments força delicats, què us he de dir... Però prenent una mica de distància i veient tot el que està passant, vull exposar-vos un punt positiu, mostrar el got mig ple.

Hi ha molta gent que em coneix de fa molts anys i sap el que he viscut, sobretot al costat del Juli i, finalment, amb la seva malaltia.

En aquells moments era jove i vam haver de tancar el Cairat d’un dia per l’altre, perquè de la visita rutinària a l’hospital ja no el van deixar marxar. Després, va venir l’operació, quimio, efectes secundaris, deteriorament de la persona, etcètera.

Bé, no ho vull fer dramàtic, perquè al final sempre treia una cosa positiva. El meu caràcter era insegur, ara no ho és tant; volia tenir-ho tot controlat, ara sé improvisar.

Sempre he dit que el temps és el mateix: si passes un mal moment, deixa que passi; i si estàs en un bon moment, gaudeix-lo, viu el present! Ara tens a prop una planta o una flor i la veus créixer: GAUDEIX. Estàs llegint un llibre, tens temps: GAUDEIX. Estàs jugant amb els teus familiars: GAUDEIX. Estàs cuinant per als teus estimats: GAUDEIX.

Clar que és dur, però també he de reconèixer que, amb tots aquells amb qui he parlat aquests dies, us he vist tranquils, relaxats, amb una rialla a la cara, sense estrès.

Doncs això, GAUDIU dels petits moments, que d’aquesta ens en sortirem!

Mercè Pellejà

P. d. MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTA LA GENT QUE ESTEU TREBALLANT: sanitaris, persones de comerços, gestories, bancs, bombers, policies, persones que treballen amb gent gran, voluntaris... A tothom, gràcies!

temps


Jornades gastronòmiques de la tòfona i el safrà

Del 17 de febrer al 8 de març, celebrem al Priorat les jornades gastronòmiques de la tòfona i el safrà, dos productes amb un gust molt singular.

Mentre penso en els contrastos de sabors i en com en són de diferents entre si, també valoro tot allò que tenen en comú, com l’aroma, que no et deixa mai indiferent per la seva potència, la frescor, la contundència, el terroir i la simplicitat que ens dona la natura. Com d’apreciats i valorats en són aquests dos productes!

I a la cuina, tenen tanta personalitat... Només cal posar-ne una mica a un plat de sopa o de pasta o a una elaboració de carn o de peix, i faran ressaltar tot el menjar. També passa amb les postres! 

Sens dubte, són dos productes amb molta història. A la cuina catalana, i sobretot al món rural, tothom tenia en un raconet de l’hort unes flors de safrà, espècia que es continua emprant en moltes receptes: si en una sopa de pa, en un suquet de peix, en unes mandonguilles de carn o en una crema catalana hi tires uns brins de safrà, el plat es torna deliciós.

Ara bé, s’ha de reconèixer que no és fàcil treure els brins i netejar les flors. És una tasca que requereix molta paciència, però val la pena.

Pel que fa a la tòfona, tot i que avui dia ja es pot cultivar, fins ara era salvatge, cosa que significava estar a les ordres de la natura. Aquest fong és difícil de trobar i necessites un gran especialista com és el gos, que, amb una sensibilitat a l’olfacte molt més desenvolupada que la dels humans, pot trobar la tòfona més fàcilment.

És ben cert que, a la cuina, no cal que busquis grans productes o molt cars perquè triomfin: si en uns ous ferrats o unes patates amb pell ratlles una mica de tòfona, tens un plat boníssim!

A més, com es pot conservar amb oli o brandi, després es pot utilitzar aquesta matèria primera en una amanida o en una beixamel. Fins i tot es pot combinar! La tòfona queda molt bona amb xocolata, per exemple.

Què us sembla? Vindreu a tastar el menú que faré?

Mercè Pellejà

Imatges del safrà cedides per Baronia


La carn de cabra hispànica al restaurant El Cairat

"Jornades de la Cabra hispànica al Priorat"

El passat dimarts 12 de novembre, Falset va inaugurar les Jornades de la cabra hispànica salvatge al Priorat de la mà de l'empresa Donum Deus, un projecte de José Luis Todó, que es dedica a la caça de cabra salvatge (als Ports de Tortosa-Beseit) i, també, a la seva comercialització en restaurants.

L'esdeveniment es va celebrar al Restaurant Brich i hi vam ser convidats per presentar dues elaboracions amb la carn de cabra hispànica com a protagonista.

Si bé, es tracta d'un producte càrnic desconegut per a la majoria dels nostres comensals, vam acceptar la iniciativa amb molt de gust perquè ens agrada apostar per productes del territori i de proximitat.

A més a més, la incorporació de nous elements culinaris, en aquest cas, la carn de cabra hispànica salvatge, ens permet elaborar receptes tradicionals però actualitzades, un factor molt present pel que fa a la nostra cuina.

Amb relació a les elaboracions, vam preparar unes mandonguilles de cabra combinades amb una sopa de rossinyols. Un plat que ens recorda a la tardor i que evoca a la muntanya i on el gust dels bolets suavitza el de la carn.

La següent elaboració va consistir amb un cruixent de cabra hispànica amb verdures i reducció de vi de la maceració. El cruixent, de massa molt fina i fet amb pasta brick, tenia una clara funció: contrastar amb la melositat del farcit, realçant el sabor de la reducció del vi i de les verdures.

La inauguració va ser una experiència molt positiva on, de la mà de la cuina d’autor, el producte de proximitat de l’Ebre i els vins de la DO Monstant, DOQ Priorat i DO Terra Alta, vam recordar que no hem d’oblidar mai les coses tan bones que tenim a casa nostra.

Totes dues elaboracions les podeu venir a degustar durant la temporada de tardor-hivern al restaurant El Cairat i les trobareu dins el Menú de Proximitat.

 

 


Tardor al Priorat

Sempre he pensat que el Priorat és tardor. Potser és perquè que vaig néixer al Setembre?

Recollida del fruit i de  l’esforç de tot  l’any. Ametlles, avellanes, i no cal dir el raïm. Quin moviment que hi ha als pobles i quina alegria, sorolls de tractors, olors de raïm premsat , els mosquitets que volent per tot arreu. Per altra banda el crac-crac del fruits secs per preparar les ametlles i avellanes torrades , també per fer pastissos, cremes, panellets, galetes o  per posar-los als guisats a la picada típica catalana.

Quan parlo de tardor també és el moment en què tornem a recuperar-nos de l’estiu on sempre tothom va de pressa. Festes, crits, gent pel carrer, dies molt  llargs i molta calor... Inclús a la cuina els plats són més ràpids, no tenim ganes de posar-nos a fer plats de xup-xup.  En canvi la tardor és recolliment i espiritualitat. El dia s’escurça i l’ambient està ple d’olors, de colors, de sabors. Ens desaccelerem, estem més temps a casa, podem llegir, mirar la televisió i posar-te a la cuina a preparar una sopa calenta, un  guisat o uns postres. 

També en aquesta època tenim tota classe de fruits secs  i les pomes d’hivern que abans es guardaven a les esgorfes en canyissos per tenir fruita fresca, els préssecs de Calanda o de secà, els caquis,  les mangranes, els codonys, les castanyes, els bolets, el moniato, ... Temps de caça, senglar, conills, perdius, ... La tardor és el rebost de l’hivern.

Posem imaginació i preparem el Menú de Tardor al Priorat i, com sempre, al restaurant el Cairat podreu trobar plats que recorden als que ens feien les padrines. L’arengada amb fesols i raïm, l’escalivada,  la clotxeta, tota classe de carn a la brasa, les Rostetes  de Santa Teresa amb emulsió de vi,...

Heu de venir a provar-ho!

Mercè  Pellejà 

 


Parlem de verdures!

Dins la nostra cuina mediterrània un producte cabdal són les verdures i, per aquest motiu, al restaurant El Cairat apostem, dintre del menú de temporada, per dedicar tot un menú a les verdures. 

Verdures de  primer plat, de segon i també per a les postres.

I aquí comença a bullir-me el cap de com puc fer un menú diferent, equilibrat, saludable,  divertit i sobretot que sorprengui els clients. És com un trencaclosques perquè poso tots els productes possibles damunt la taula  i després els vaig distribuint. 

És com si fes un cupatge o un maridatge, perquè en general a la cuina del Cairat les verdures tenen molt protagonisme  de primer, però també es busca treballar-les amb peix , amb carn i inclús amb les postres, a partir d'elements com poden ser la pastanaga, la carabassa o la remolatxa que tenen uns tocs més dolços. La idea és sorprendre als nostres clients.

Crec que el plat rei de l'estiu és l'escalivada perquè tenim la tomaca, la ceba, l'all, el pebrot, l'albergínia...  Menjar una escalivada,  però, amb format de mandonguilles  o una sopa freda d’escalivada o l'albergínia blanca amb reducció de vi que sembla un foie,  però com també  absorbeix molt bé els suquets  la podem fer  amb conill, o amb  lluç a la marinera...

El carbassó tallat en forma d'espaguetis, o fregit,  a la brasa per acompanyar la mitjana de vedella. La ceba  sofregida, confitada, escalivada, crua per acompanyar una amanida amb un bon vinagre de vi. L’enciam que també et sorprèn preparant-lo amb sopa molt refrescant  i el cogombre amb iogurt i llimona.  Mmmmm, què bo!!!

I el pebrot en textures, allioli de pebrot verd, salsa de pebrot al piquillo o el pebrot groc fregidet per acompanyar un plat de filet de  porc del “Ral”. 

Finalment arriben a les postres. Melmelada de pastanaga, unes trufes de xocolata blanca amb carabassa o un gelat de remolatxa amb formatge,...

Bé, crec que em deixo moltes verdures i moltes combinacions possibles però ja serà per un altre article.

Mercè Pellejà 

 

 


Els nostres vins, les nostres DO

Si penses en la comarca del Priorat, una de les primeres coses que de ben segur et vindran al cap serà la seva producció de vins. La garnatxa i el samsó, també conegut col·loquialment com carinyena, i també d’alta qualitat han ajudat a convertir, juntament amb altres varietats de vins negres i blancs, la Comarca on es troba el restaurant El Cairat, en una Denominació d’Origen de Qualitat en producció vinícola. 

Part de culpa d’aquest èxit el té el sòl de la zona del Priorat que compta amb una insolació alta i una pluviositat escassa i que juntament amb un sòl prou àrid de tipus llicorella (pissarra) provoca un rendiment baix en la producció tot i que al mateix temps li dóna al fruit del raïm un gust molt particular i valorat per sommeliers. 

També ajuda a atorgar-li valor afegit el fet que la majoria de producció de vins d’aquesta Denominació d’Origen premiada amb la màxima distinció de qualitat (DOQ) sigui realitzada per explotacions familiars i cooperatives que permeten portar a terme una atenció molt personalitzada envers les vinyes.

Cal destacar els vins negres en aquesta DOQ en què predomina la brillantor, la persistència, i la força així com l’alta astringència, característiques que es reivindiquen intensament al paladar.

Aquesta Denominació d’Origen també conviu amb la DO Montsant que té la principal font de producció al mateix Priorat, tot i que també en formen part dues poblacions de la Comarca de Ribera d’Ebre, seguint com a fil conductor el riu de Montsant. 

En Aquesta DO també destaquen unes condicions geogràfiques i climàtiques similars a la DOQ Priorat. Degut a la importància del conreu de vinya en aquesta zona i degut a les especificitats que la distingeixen d’altres DO de la zona, l’any 2001 es va aprovar la DO del Montsant per reivindicar-ne les seves particularitats i que actualment compta amb més de 50 cellers repartits entre 16 municipis. 

De Montsant en destaquen els vins blancs sedosos elaborats amb garnatxa blanca i macabeu que compten amb la subtilesa i l’elegància com a principals qualitats. També destaquen els negres rics en tanins que els converteixen en vins de llarga vida i d’alta complexitat. 

Darrerament també ha anat guanyant presència en aquesta DO el vi rosat de caràcter afruitat, amb força i a l’hora elegant i amb tonalitats de fruits del bosc. 

El Cairat és Falset i Falset és Montsant i Priorat. I és per això que al nostre restaurant reivindiquem aquestes DO tan preuades en el sector vinícola d’arreu del món. Una geografia amb caràcter només podria produir vins amb caràcter i això ens fa únics i fa que els nostres maridatges tinguin la mateixa personalitat que el nostre territori.

 


De ruta pel Priorat

Si véns al Priorat és perquè t’agrada fer cames i estar amb la naturalesa. Si véns al Priorat és perquè frueixes del camp i de les vinyes, perquè t’agrada el soroll dels alzinars i el cant dels ocells. Si véns al Priorat és perquè hi véns amb els teus per sorprendre’ls o potser i véns sol per estar amb tu mateix. 

Aquesta comarca tarragonina té milers de camins i senderes per les que passejar, delectar-se amb la bellesa d’una Serra, com el Montsant, i d’horitzons, com la Serra de Llaberia, i, si s’escau, desembocar amb un bon àpat al Restaurant El Cairat. Així que us proposem uns quants camins perquè la vostra visita sigui encara més especial.

Si voleu gaudir del patrimoni històric, per exemple, podeu partir del vessant sud de la Serra del Montsant, passant per la Cartoixa d’Escala Dei cosa que us permetrà caminar el mateix camí que transitaven els monjos cartoixans passant per la Pietat.

L’itinerari Albaca o Aubarca com l’anomenem nosaltres, en canvi, permet contemplar un paisatge tan natural com solemne i desembocar a l’Ermita de la Mare de Déu o, si ens queden forces, que segur que sí, arribar fins a la part superior de la Serra i accedir a la Roca Corbatera, el zenit, amb 1163 metres sobre el nivell del mar.

Si us agraden les ermites i la pau espiritual, la ruta de Cabacés fa per vosaltres. Itinerari pel vessant occidental del Montsant on es podrà gaudir del Parc Natural així com de nou ermites i també d’un camí ascendent i una mica exigent, tal i com agradava als eremites. 

La ruta Cornudella de Montsant situada al sud de la serralada ens ofereix un circuit circular amb L’ermita de Sant Joan com a inici i final.

I si us voleu deixar impressionar pel paisatge que ofereix La Bisbal de Falset amb unes barrancades impressionants i edificis construïts en el seus llindars, us recomanem l’itinerari que lliga la mateixa Bisbal amb Cabacés, un camí de límits on tothom podrà gaudir de les sinuoses formes d’aquesta serra, el Montsant, que insufla vida a tot El Priorat. 

Aquí un enllaç amb informació més exhaustiva sobre les diferents rutes.

https://www.turismepriorat.org/ca/a-peu?field_route_type_tid_1=160